Barranc dels Horts

Ara tampoc es tracta dels Ports ni de fils, ara toca Maestrat.

Busquem la Belladona, un grup de caminadors, per a veure si amb un glop podem reposar. O és la bella dóna? Potser una dona càtara, amagada en un recòndit paratge, en terres del mestre de Montesa.

Un camí vigilat per gegants de mil braços que ens diuen: si teniu les arrels en la terra, encara que siga aspra i eixuta, podeu fer un pas cap a l'eternitat...

Els roures valencians i les carrasques centenàries ens escorten sense moure's però ajudant-nos amb la seua ombra tamisada i clara a pujar per eixes costes en zig zag cap a la nostra Belladona, en les muntanyes, en les altures silencioses i lluminoses del mediterrani.

Lluminoses i caloroses perquè, a este pas, ens van a donar els torrons, a mil metres, en mànega curta.

Cantem: que ploga, que ploga… en el Barranc dels Horts.

I mirem les fotos.